Crisol y su estrella. SM, 2006.

En aquest llibre vaig decidir deixar no treballar amb les aquarel·les a sang, i deixar que generés els seus propis marges. Treballava amb molta lleugeresa, i volia que això es veiés en l'acabat final.

A la segona il·lustració, vaig utilitzar un recurs de composició que he tornat a repetir en una escena del llibre El Camino que no iba a ningua parte: m'encanta dibuixar una munió de gent mirant en una direcció concreta...

El mateix any de la seva publicació, Cruïlla va utilitzar una de les il·lustracions com a postal de Nadal.